diumenge, 5 de febrer del 2017

Community, Season 1

Actualment s'estilen molt les sèries amb capítols llargs i amb molt poques entregues per temporada, però les anomenades sitcoms queden fora d'aquesta norma. Community és una d'aquestes comèdies de situació amb molts capítols per temporada, que duren uns 20 minuts, i que tenen per objectiu sobretot fer riure i mostrar situacions quotidianes convertides en trames estrafolàries.

Sí, sí, aquest és el professor de castellà...
Community està ambientada en una universitat comunitària americana, Greendale (que no existeix realment), un lloc on hi van fracassats, adults i estudiants que no tenien prou nota per anar a una universitat 'de veritat'. Allà s'hi forma un peculiar grup d'estudi de l'assignatura de castellà, amb uns personatges estereotípics que són els protagonistes de la sèrie. Ells, i uns quants secundaris recurrents completen els 25 capítols de la primera temporada, en els que sempre hi ha una història d'aquells que comença i acaba, i d'altres que continuen durant alguns capítols o que van implícites en la trama. Com a introducció a la primera temporada, és necessari presentar els personatges principals:

Jeff Winger: ex-advocat inhabilitat, guaperes i passota, munta el grup amb la finalitat de treballar-se la Britta, però acaba esdevenint el líder i la referència de tots.

Britta Perry: rossa guapíssima, idealista i atea, i una mica cavallot, és l'altra protagonista i manté una relació especial amb en Jeff que no s'acaba de concretar.

Pierce Hawthorne: interpretat per en Chevy Chase, és l'avi del grup, misogin, racista, homòfob i altament desagradable, però sempre s'ofereix a ajudar a tothom.

Abed Nadir: d'origen àrab, pateix Asperger i té una memòria prodigiosa. Coneix totes les referències frikis i cinèfiles, i és molt aficionat a gravar i fer pel·lícules.

Shirley Bennett: afro-americana de mitjana edat, separada i mare de dos fills, ultra-catòlica i d'idees molt conservadores.

Annie Edison: la més jove i aplicada de tots, molt guapa però acomplexada, una autèntica mosqueta morta, però amb més determinació de la que demostra. 

Troy Barnes: jove negre aficionat als esports i a la dansa, aparentment el ximple del grup, però el complement perfecte per l'Abed, de qui es fa molt amic.

L'Annie està a punt de fer un pas important. L'Abed, en Troy, 
en Jeff, la Britta, en Pierce i la Shirley li donen suport

D'entre els secundaris recurrents, destaquen l'estrafolari degà Pelton, el senyor Chang, professor de castellà, o la professora Michelle Slater, que surt amb en Jeff una temporada.

La sèrie comença fluixa, però enganxa, i a mesura que vas coneixent els personatges t'ho vas passant millor i aprens a riure de les irreverències constants i les animalades de tots els personatges. Destaquen alguns capítols temàtics que s'escapen de la normalitat, com una partida de paintball que es converteix en una autèntica guerra (i una recreació de 'Els jocs de la fam') o la creació d'una xarxa mafiosa a partir dels palets de pollastre de la cantina. El nivell de deliri arriba a ser gran, però tremendament divertit. La participació dels secundaris puja sempre el nivell. També hi ha lloc per les trames més habituals, tensió sexual, festes i amistat a grans dosis. Les referències a la subcultura són sempre presents, i en això l'Abed és el crack, per mi, el personatge més destacable.

Valoració: Una bona troballa de sèrie per passar una bona estona i riure a gust.

2 comentaris:

  1. Els primers capítols són introductoris per presentar els personatges, tots els personatges semblen molt tòpics, però la pròpia sèrie es fa autoparodia sobre aquests estereotips exagerant-los en molt casos com es fa amb en Pierce, i d’altres vegades comença semblant una cosa però el propi personatge acaba girant la situació inicial com fa en Jeff. La sèrie comença tímidament però a mesura que els guionistes agafen confiança es quan creen els capítols amb les trames més surrealistes i més divertides, arribant al millor capítol de tots al final de temporada, el paintball, un parodia de totes les pel•lícules de guerra condensada en 20 minuts.

    En Jeff sembla el tòpic personatge que només es vol lligar la Britta però es converteix en autèntic líder tot i ser egoista, cregut i prepotent, qualitats que ningú voldria en un líder.
    El personatge de la Britta se’n fot de tots aquests joves idealistes que de cara a la galeria defensen les polítiques d’esquerres, l’ecologisme, el feminisme, l’anticapitalisme, i tot això tan populista però a la realitat no sacrifiquen res de res.
    En Pierce es tot el contrari que la Britta, li importa una merda tot i tothom que no sigui ell mateix, i no té cap problema en dir-ho, això el fa ser un ésser desagradable per tothom? Si, però també el converteix en el menys fals.
    L’Abed també es el meu personatge preferit, moltes vegades parla de pelis o sèries que jo no conec, però d’altres vegades toca sèries més conegudes com ara Friends i fa comentaris dins de la sèrie que faria un espectador que estigués veien la sèrie des de fora, per això es fàcil identificar-se amb ell.
    Per mi la Shirley es el personatge més fluix, però entenc que fa falta un personatge conservador per donar encara més heterogeneïtat en el grup.
    L’Annie es la tòpica empollona però amb moltíssima inseguretat, sinó fos pel grup que l’ajuda a superar els seus problemes tornaria a caure en la seva truculenta vida passada.
    Al principi tot apunta que Troy es el tòpic jugador de futbol americà que es tonto com una sabata, però a Community res es el que sembla

    Per mi els episodis top son: El paintball evidentment, la màfia del pollastre, el del billar també està bé, el concurs de debat i les pelis de l’Abed que prediuen el futur, i la festa de Halloween també està bé (I’m Batman).

    ResponElimina
    Respostes
    1. En resum, sembla que ens hem endut una impressió similar, és una sèrie creixent al llarg d'aquesta primera temporada, i així ho indica que cada dia que em posava a mirar-la tenia més ganes de mirar capítols, i sempre hi havia temps per un més. La veritat és que m'ha fet força gràcia, tot i que algunes trames són més tradicionals del que m'havia imaginat quan te'n sentia a parlar, però com dius, hi ha molt de paròdia, i molts cops res és el que sembla, els estereotips s'estiren per acabar donant-los la volta, i tot plegat pren un aire molt fresc.

      Descrius molt bé els personatges, i has sabut explicar bé què fa gran l'Abed, és realment un personatge molt bo. I també coincideixo, la Shirley és el personatge més soso, potser se li podia treure més suc, o potser és que el personatge no dóna per més. Però per sort, els altres el compensen.

      Els dos grans capítols temàtics, paintball i pollastre, són els millors, és clar. Et fan estar amb un somriure permanent, i és que les paròdies sempre triomfen, i de moment en aquesta sèrie les han sabut fer de manera molt imaginativa i divertida. Veurem com continua, que el final de temporada és una mica canònic, el prota ha de triar, i encara embolica més la troca... segurament esperava un 'season finale' més estrafolari.

      Elimina