diumenge, 29 de gener de 2017

Hopper


—Has vist aquest quadre de Hopper?
—Ai sí, no és dels meus preferits, però també m'agrada molt.
—Uf, de veritat?? Jo no puc amb aquest paio, em genera sempre un mal rotllo...
—Mal rotllo? Per què? Però si retrata unes imatges magnífiques, i amb uns colors molt especials. Jo tindria tota la casa plena de reproduccions seves. Reproduccions, perquè no tinc pasta per tenir els originals, és clar!
—Però què dius! Quina angoixa, tu!
—Quina cara que fas, no t'entenc gens ni mica. Però què li trobes de tan dolent?
—Reconeix que no té un quadre que se salvi, sempre inclou algun element que em posa els pèls de punta.
—No trobes que exageres? Cap dels seus quadres no em fa l'efecte que dius, a mi.
—Com que no? Pensa en aquell del cafè americà a mitja nit, el súper famós. No et provoca angoixa només mirar-lo?
—No...
—I aquell altre... el que hi ha com dues noies parlant en un cafè, i són com dues gotes d'aigua?
—Ai tu, no sé. Ja ho diuen que l'art ha de provocar sensacions especials, però això teu em sembla una mica paranoic, eh...
—De veritat que no hi veus res estrany en aquest quadre...?
—Però perquè ho dius?
—Fixa-t'hi bé.
—A veure... ho dius per aquest cel blau tan artificial per ser de nit. Llicència de l'autor, no?
—No és això.
—Perquè estan tots fumant? Que la llei antitabac és de fa només quatre dies, eh!
—Tampoc...
—Perquè cada personatge vesteix com li rota? Uns molt mudats, els altres de qualsevol manera? Una mica de diversitat, no? És un local per a ànimes solitàries.
—Que no, collons!
—Doncs noi, no tinc ni idea de que redimonis vols dir! El que m'està fent mal rotllo ets tu!
—Però és que no veus el maleït pallasso!!?
—Quin pallasso?

Una nova proposta per Relats Conjunts, en la seva edició 100!

7 comentaris:

  1. Cadascú per on l'hi enfila, tu!!!
    Ha, ha, ha... aquest pallasso ens acabarà donant mals sons...
    Molt bo, XeXu. I no em diguis "quin pallasso?" Que em faràs venir por...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! I dono la benvinguda als Relats Conjunts a la Comunitat del Fosfat!!!

      Elimina
  2. Ostres, què fort!!!

    M'ha agradat moltíssim!!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Molt bo!!. He de dir que m'esperava el final per la "pista" que em vas deixar al meu blog però, tot i així, m'ha semblat molt ben trobat. Aquest pallasso també s'ha convertit en una obsessió a l'hora de fer els meus relats. ;-)

    ResponElimina
  4. Vosaltres seguir així i al final ja no sabrem el que és veritat i mentida, el Mc i tu que si el pallasso és virtual, la Carme que si la noia s'aixeca i desapareix, veureu al final vam acabar tots una mica bojos, no direu que no ho avís.

    ResponElimina
  5. molt bona la teva mirada al quadre....

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots i totes les que heu comentat aquest relat. M'agrada haver-vos esgarrifat una mica, d'això es tractava. He de dir en resposta a la Carme que, en realitat, aquesta no és la primera participació del blog als relats conjunts, de fet és la tercera vegada que aquest blog participa, però és cert que feia molt temps que no publicava un relat a la Comunitat (els altres també eren meus, és clar). El primer va ser perquè em va donar la gana fer un segon relat, i el vaig fer aquí, i el segon cop va ser en un d'aquells descansos del Bona Nit, en els que no deixava de participar en els RC, però un d'ells el vaig fer aquí. Res, històries blogaires de les meves. Gràcies novament!

    ResponElimina