dilluns, 19 d’agost del 2013

Records d'infància. O no.

He anat uns dies a un poble del Maestrat. La meva relació amb aquest poble va començar fa uns 20 anys, quan hi vam anar per primera vegada a visitar uns amics. Fa uns 7 anys, els meus pares van comprar una casa allà. En aquells moments estava molt bé de preu, i el lloc els agradava prou. En total potser hi hauré anat unes 4 o 5 vegades. El fet curiós, és que aquests dies allà m'he sentit com si hi tingués una part de les meves arrels. No sé com expressar la sensació de familiaritat que hi tinc. Fins i tot en algun moment m'han vingut records de moments que no he viscut. Seré una replicant i m'està fallant el software?

Crec que el fet de tenir una filla i que ella comenci a crear els seus records m'influeix. Us ho explicaré. Aquest estiu amb ella he m'han vingut molts records dels meus estius d'infància. Penso, aleshores, en ella d'aquí a uns anys, quan recordi la seva infància. I hi penso tant que acabo integrant com a record el que ella està vivint ara. Entenc que una cosa així deu ser difícil d'entendre si no l'has viscuda, però és el què em passa. 

Parlant amb una amiga de l'adolescència, em va dir que amb els anys els records es fan estranys. Barreja records de la seva vida amb els d'altres persones. Per entendre'ns, no sap si una cosa li va passar a ella o a mi. També li passa que no es reconeix amb els records. I és que, en definitva, ja no som aquell infant de 10 anys ni aquells joves de 20, de manera que es fa difícil pensar que nosaltres haguem viscut segons quines coses.

Sempre m'ha agradat recordar. 

Tenir els records presents és una manera de sentir-me viva.


2 comentaris:

  1. Records? Tu? Hehehe. És clar, són molt importants els records. Però és cert que de vegades no sabem si són propis i aliens, a mi m'ha passat algun cop, he dubtat en explicar alguna cosa! De totes maneres, si són bons i els passem com a nostres, és que ens els creiem, i ja va bé, no?

    Crec que entenc això que expliques dels records de la nena, encara que no ho he experimentat, és clar.

    ResponElimina
  2. La veritat és que costa una mica d'entendre la sensació. Jo tinc molt gravats alguns records de la infància, fins i tot de quan era molt petit. El que sí que confonc amb certa facilitat (o això sospito) és un record real amb la imatge d'una fotografia d'aquell moment.

    ResponElimina