divendres, 10 d’agost del 2012

Call me maybe

No es pot dir que sigui un gran aficionat a la natació, de fet, vaig deixar d'anar a la piscina tant bon punt em va ser possible. Però potser si hagués tingut uns companys com els que us presento ara m'ho hagués repensat. Amb una de les cançons del moment, el Call me maybe de la Carly Rae Jepsen, l'equip olímpic de natació dels Estats Units es marca una mena de lip dub que jo trobo particularment divertit, es nota que ho van passar de conya fent-lo, especialment les noies, i transmeten un bon rotllo que penso que val la pena compartir. No us ho perdeu, fins i tot hi apareixen els mega cracks Phelps i Lochte, encara que poquet. Rancis!

dilluns, 6 d’agost del 2012

Moments vitals


Em considero afortunada de tenir molt bones amistats. Fa poc m’ho van recordar, i vaig estar pensant en la transcendència que aquestes persones han tingut, tenen i tindran en la meva persona. Algunes m’han ajudat a veure el camí, d’altres a seguir-lo i d’altres a deixar-lo quan ha calgut. Tinc records de moments importants de la meva vida i sempre he tingut algú a prop. Això és una sort. Perquè és que a més a més, ens ho hem passat bé fent això que sembla tan difícil i complicat.

Les amistats d’adolescència, que encara conservo, són uns pilars per la meva existència. D’aquests, n’hi ha un amb el que sempre he tingut una connexió especial. Mai hem deixat de veure’ns ni de comentar les nostres coses, però va ser en l’adolescència quan més vam coincidir i ara, amb la maternitat, ho tornem a fer. No sé a qui o a què he de donar gràcies per haver-nos fet coincidir en aquest moment vital, perquè l’estima i l’admiració compten molt per forjar una relació, però sovint costa entendre i compartir amb l’altre quan no s’està vivint el mateix.

dijous, 2 d’agost del 2012

Goog bugs gone bad

Li vaig comentar a en GG si no havia vist un vídeo que particularment a mi em fa moltíssima gràcia i em va dir que no. Això no pot ser, perquè si hi ha algú tan friki que pugui flipar amb aquest vídeo tant com jo, aquest és ell. Bé, potser en Gerhart també, no ens enganyem. Nois, m'hi jugo un pèsol que a que us encanta. Ens l'aprenem i la cantem junts el proper cop. L'esperit de la Comunitat es manté!


Per cert, que jo el vaig descobrir al Metablòlic ja fa un temps, on també vaig trobar aquesta imatge que també et dedico, GG!