Mirar el telenotícies mentre es dina és una activitat familiar i entranyable. Els meus pares m'ho van inculcar de petit i, ara que puc, intento fer coincidir l'hora del dinar amb l'inici del butlletí informatiu. Però en els temps que corren aquesta activitat comporta un risc inesperat i poc menyspreable.
Avui el noticiari català ha mostrat com el conseller de Territori i Sostenibilitat inaugurava (tot i amb un cert retard per la retallada) el desdoblament de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro; uns 23 milions d'euros que facilitaran sens dubte l'accés del turisme a aquestes poblacions. El noticiari ha anat progressant amb normalitat, fins que dues o tres cullerades d'arròs més tard, a la secció de minireportatges de societat, TV3 ha fet extensiva a l'audiència la queixa de l'associació Pallapupas que, degut a les retallades, hauran de renunciar a arrencar un somriure a més de 6.000 nens i nenes que cada any combaten el seu càncer amb llargues i dures sessions de quimioteràpia. I llavors ha succeït l'inevitable: el pols se m'ha accelerat i l'arròs amb verdures recent ingerit ha iniciat un cruel intent de fugida cap a les vies altes de l'essòfag, acompanyant l'evasió d'una desagradable nàusea, detonada per la vergonya i el fàstic de que al meu país hi puguin coexistir dues notícies com aquesta. No es tracta ni tan sols de bromes macabres com ara tancar els quiròfans per la tarda o eliminar el sostre dels temps d'espera per a intervencions quirúrgiques, sinó d'un servei (el de fer somriure) aparentment més innocent i prescindible, que no salva vides ni fa reduir les llistes d'espera de cap hospital, però que millora la qualitat de vida de molts nens i nenes que estan passant per una situació que alguns adults no suportaríem. ¿Algun membre del govern té el valor d'agafar un micròfon i proclamar que li preocupen més les retencions de la C-31 que el benestar dels milers de nens que reben quimioteràpia cada any? Podríem preguntar-li al conseller Boi Ruíz, expresident de la UCH (principal associació d'hospitals privats de Catalunya), per a qui probablement el concepte "sanitat pública" té tan poc sentit com per a un nen amb càncer la paraula "desdoblament".
No és cap sorpresa, si t'exaltes per això, d'aquí a molt poc tindràs una angina de pit o com a mínim una úlcera. Espero que aviat hagis de deixar de veure el TN migdia, abans segur que eres més feliç quan no el podies veure.
ResponEliminaQualsevol polític de l'hemicicle estaria d'acord amb que la importància en aquest cas són les carreteres i el que pot generar diners, molt més que aquelles coses que només generen pèrdues. Ara, capaç de sortir a la palestra i proclamar-ho? Pocs, suposo. Jo me'ls imagino a tots amb hipogonadisme. I tot i així, mereixen ser capats, tots sense excepció.
En el nostre món actual no manen els polítics, ja fa temps que és així. Manen els diners, i els que tenen els diners. El que aquests vulguin, es farà. Més els val als polítics de creure, altrament es queden sense mamella de la que mamar. Poder crida poder, i sobretot avarícia. Qualsevol cosa que pugui fer perdre diners (o no guanyar-ne) a ells o als seus amics adinerats, serà descartada immediatament. El pitjor del cas és que al final ens els creiem, i tant si és així com no, aconsegueixen inculcar-nos un al·lus de passotisme total i de que, total, aquest món és una merda, doncs a viure que són dos dies. Llavors és quan la immensa majoria, encara que no ho reconegui, pensa 'a la merda els nens amb càncer [sempre que no en tingui el meu], aquest estiu ho tindrem millor per anar a la platjeta!!'.
Avui han comentat la notícia per la ràdio (la dels Pallapupes, no la del desdoblament, que es va endur les portades dels diaris el dijous passat) i he recordat el teu post. Amb aquestes prioritats el govern queda ben retratat.
ResponElimina