dimarts, 30 de març del 2010

Als actuals fills i filles i pels futurs pares i mares

Avui al matí he estat escoltant un “Ofici de viure” dedicat als fills. Es titulava “No hi ha pares perfectes”, però el títol del podcast era “Matar al pare”. Aquest programa m’ha vingut “al pelo” perquè just fa uns dies pensava que és inevitable que en algun moment del seu creixement els fills “t’odiïn” i que si mai tinc fills he d’estar a punt per aquest moment. Tinc fins i tot la necessitat d’alertar als meus amics i amigues d’això, encara que tinc la certesa que molts ja ho saben. Hem d’estar a punt per patir i plorar, per percebre que el nostre fill/a no ens estima i per veure com creuen que els pares dels seus amics són millors, a rebre la crítica per part seva. I això serà bo, perquè voldrà dir que s’ha desenvolupat el seu sentit crític (innocent, i/però crític). Crec que és important que ens en fem a la idea, i a través d’aquesta consciencia, deixem també espai a la nostra relació amb els nostres pares.

Matar al pare i a la mare és una metàfora budista (segons he entès) que no vol dir res més que fer-los baixar d'aquest pedestal de perfecció i exigència, entendre que són persones, com tu i com jo, que en el seu moment ens han criat com millor han sabut (i d’això no en tingueu cap dubte). Agraïm el que ens han donat (que és el cos) però utilitzem el que és nostre (l’esperit).


divendres, 26 de març del 2010

Els conillets suïcides

Coneixeu un tal Andy Riley? És un dibuixant de còmics que ha tingut l'habilitat de fer catxondo allò que podria ser macabre. Si us deixeu caure per casa i teniu necessitat d'anar al lavabo, feu un cop d'ull al revister i hi trobareu un del seus llibres: The book of bunny suicides (El llibre dels conillets suïcides), un compendi de dibuixos que mostren enginyoses i hilarants formes a les que que pot recórrer un conill per suïcidar-se. No us espanteu, no m'he tornat boig, gore ni res d'això. Perquè veieu per on van els trets, us mostro un dels dibuixos que pertany al segon volum del llibre, i que m'ha fet pensar en vosaltres. I és que s'ha de ser realment suïcida per tirar pebre a l'ull de Sauron...!




dissabte, 13 de març del 2010

Born of Hope

La veritat és que fa no res que m'he posat a fer un cop d'ull al web d'El País per a veure què està passant pel món, i m'he quedat de pedra quan he vist el següent titular:
"La hermandad amateur del anillo. Más de un millón de internautas han visto "Born of hope", rodada con 28000 € por aficionados a la trilogía".
O sigui, que hi ha uns freakys del Senyor dels Anells que han estat fent una película amb baix pressupost, im-pressionant! Evidentment no es pot comparar amb tot el pressupost de les obres de Peter Jackson, però li he donat un cop d'ull i no fa gens de mala pinta, la veritat és que s'ho han currat moltíssim en realitat. La història és una precuela anomenada "Born of Hope", i és la història d'Arathorn, pare d'Aragorn, casi ná!
Així que nanos ja sabeu, tenim més material de moment, en espera de properes maratons i d'El Hobbit! Us deixo els links de l'article d'El País (http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/hermandad/amateur/anillo/elpepitdc/20100313elpepitdc_1/Tes) i del web de la película (http://www.bornofhope.com).
A veure què us sembla, la Comunitat ens espera!!

diumenge, 7 de març del 2010

Anna Roig i l'Ombre de ton chien

Com ja anem fent de tant en tant, avui m'agradaria presentar-vos un nou valor de la música en català. Com es nota que ens manca AF, que hem de buscar substituts! Avui: Anna Roig i l'Ombre de ton chien. El vídeo que us ensenyo està corrent força per la catosfera. Us deixo també l'enllaç al seu MySpace perquè en sentiu altres. Jo ho he fet i sona força bé. La barreja de cançons en català i en francès, quan no empra les dues llengües en la mateixa cançó, és molt interessant. Sembla que es dediquen a fer versions de cançons antigues, però amb un toc molt personal i fresc. Cançons petites, senzilles, íntimes. Però és que ja tenim una edat. Ja em direu si us agrada. I compte, que la tornada de la cançó bandera Je t'aime s'enganxa!


dimecres, 3 de març del 2010

Renovació del DNI 2 i intent de passaport

Ja tinc el DNI amb l'adreça que pertoca. BIEEEEN!!! Veient el que em va comentar la Berta, vaig pensar que estaria bé insistir perquè em renovessin el passaport, malgrat faltar 5 mesos perquè caduqui. ERROR! Se m'han tirat a la jugular. "Ya le dije" (m'ha atès el mateix senyor, molt amable) "que la renovación tiene que hacerse dentro de los tres meses antes de la fecha de caducidad y que para hacerlo antes necesitamos un certificado de la agencia de viajes". Ens hem enfrascat en el certificat aquest, en que un bitllet electrònic valia, que ho havien de tenir per si venia una inspecció, que si aquest senyor per anar al notari també s'ha de demanar festa i fins i tot ha aparegut la frase "es que el ordenador no nos deja hacerlo" (com odio aquesta excusa!!). "És igual" li he acabat dient "si he de tornar a venir un altre cop, ja m'és igual, però no crec que això sigui facilitar la vida als altres".

Em sembla, però, que jo sóc molt punky, perquè sempre m'ha costat fer aquests tràmits. Crec que no m'organitzo massa bé.

Gràcies pels vostres consells!!

dilluns, 1 de març del 2010

Renovació del DNI

Avui m'he anat a fer el DNI de nou, perquè me l'havien robat. M'han atès molt bé, d'això no em puc queixar, però ha estat tot molt surrealista i us ho vull explicar. Primer, no he pogut canviar l'adreça perquè no poden fer un duplicat per robatori i canviar l'adreça alhora (?), per a fer aquesta gestió hi hauré de tornar el dimecres vinent. Segon, el DNI que m'han fet caduca l'agost d'aquest any (?), perquè és un duplicat i agafa tota la informació del DNI anterior.

Vosaltres creieu que és normal?

Per altra banda, he volgut aprofitar per renovar-me el passaport (ja que caduca a l'agost i segurament el necessitaré): "Si te lo renuevo ahora, seguirá caducando en agosto. Tienes que venir tres meses antes de que caduque para que te lo pueda hacer con la fecha nueva". Chapeau. Li he comentat que la majoria de paisos demanen el passaport amb un mínim de 6 mesos de vigència, que si m'ho podia... "Si tienes que viajar, vienes con el billete de avión y te lo hacemos, no hay ningún problema". Ja, i no m'ho podria fer ara, que sé que hauré de viatjar, però que encara no tinc el bitllet d'avió? Doncs no, has de tornar al maig.

O sigui, que he de tornar el dimecres i un dia del maig. He de tornar a Granollers, deixar el cotxe en un pàrking (€€) i arribar més tard a treballar. I això, tenint el DNI més super-sònic d'Europa!

Ostres, per a mi fer aquestes coses sempre ha estat molt traumàtic... una de les coses bones d'haver fet 30 anys és que ara la renovació serà cada 10 anys!