dimarts, 11 d’agost del 2009

El que val la pena

A peticio de la Roser, publico un esborrany que vaig escriure fa uns mesos, pero que mai vaig publicar.



Vinc d'una barbacoa, que en temporada d'estiu/primavera no seria res extraordinari. La barbacoa l'hem fet a casa d'uns amics: ell es grec i ella es kurda. Es Kurda de l'Irac, pero ha viscut tota la vida a holanda. Crec que a l'Irac no ni ha estat mai, i ara per ara tampoc esta el forn per brioxos.

La barbacoa era en honor d'un noi que es diu Gunnar Swanson. Un soldat america que va estar a l'Irac al 2003, just quan van derrocar a Saddam Hussein. En aquella epoca els soldats americans eren un herois, i feian vida amb el iraquians. Fins i tot els nens els donaven aigua fresca, i jugaven a pilota tots junts. Mes endavant la cosa van canviar i els iraquians mes radicals van convencer als nens de fer putades als soldats. Aquells mateixos nens ara eren enemics perque plantaven mines a les carreteres, disparaven als soldats... quins futur els espera a aquella mainada?

El Gunnar va tornar a USA, tocat com tots els soldats, pero amb la idea que havia de fer alguna cosa. Ho va deixar tot. Tot. Ara es dedica a buscar fons per poder ajudar a aquests nens. Per donar-los alguna cosa a fer, a treure'ls del carrer. Ensenyar esports, musica, anar de colonies. El que sigui, menys la guerra.

Mireu el video, que val la pena. Una noble causa que val la pena. Com diuen aqui A mind is a terrible thing to waste. Hem estat parlant amb el Gunnar, el mes que ve caminara des de Texas fins a Minnesota per fer publica la seva causa. Uns 2,000 km i tot per una causa. Fa falta tenir molt de valor per fer el que fa. Encara queden herois.

3 comentaris:

  1. És una llàstima que les guerres hagin de comportar tantes pèrdues, sort que aquest bon noi ha sapigut canalitzar la seva energia.

    Gràcies per respondre a la meva petició!

    ResponElimina
  2. Confesso que havia llegit l'esborrany fa temps. Aquest noi va tornar tocat de la guerra, potser sí, però tocat per a bé. Després de veure l'horror va voler posar-hi remei, i ho fa d'una manera que l'honora. La seva vena altruista ara no té límits.

    ResponElimina
  3. Hòstia, i no el pensaves publicar? Aquestes coses les has de penjar, home!

    M'he estat mirant el web i el vídeo i m'ha agradat veure que hi ha honrades excepcions a l'aprensió que sento per la US Army en general. Tan de bo la seva causa engresqui no només a la població civil, sinó també a la militar, i hi hagi més soldats que segueixin el seu camí.

    No obstant, ja em coneixes, i no puc deixar de ser crític amb l'excés d'autocomplaença que es destil·la dels textos del web. La causa és molt bona i legítima, i és cert que molts països cauen en la MISERABLE PERVERSIÓ d'utilitzar exèrcits de nens com a escut, però això no justifica aquest discurs acrític de "són ells els únics culpables de que la guerra sigui tan cruel".

    En tot cas, com ja t'he dit al principi, gràcies per haver-ho publicat. Aquestes coses s'han de donar a conèixer. Ah, i m'hagués agradat estar a la barbacoa i poder compartir una bona cervesa i millor conversa amb en Gunnar.

    ResponElimina