dilluns, 28 de gener del 2008

Què sap fer un biòleg molecular?

Si nois, arriba un moment a la vida en que un biòleg molecular es pregunta: què sé fer? L'altre dia parlava amb en GG que aquest pot ser un any crucial en les nostres vides. Es preparen molts canvis, i hauríem de fer que no ens agafessin desprevinguts. Els primers, jo ja els tinc a sobre. He de trobar feina perquè se m'acaba la beca, i no em puc quedar amb una mà davant i l'altra darrere, un biòleg molecular, encara que sembli que no, també té les seves despeses.

He començat a moure el tema de fer-me un currículum decent, i què voleu que us digui, no em sembla fàcil. Què he fet, i sobretot, què sé fer? Com ho expliques? Com demostres que ho saps? Potser és perquè mai he hagut d'enfrontar-me a la recerca de cap feina d'aquesta manera, però no estic tranquil, i em sembla que el que diu la meva fulla de servei no dóna per gaire. Com m'han d'agafar? No ho sé. Per no parlar d'una futurible entrevista de feina, aquí si que no sabré ni com posar-me...

Bé, a alguns dels que escriviu per aquí ja us tinc mobilitzats per anar-me passant ofertes que us arribin. No sé ben bé el que busco, ni si busco ja una feina en la que m'hi hagi de quedar un temps. Potser m'aniria bé alguna cosa per sortir del pas, mentre assoleixo el grau de doctor, i després començar-me a moure amb aquesta credencial. Això si, després d'això, les preguntes canvien. Ja no preguntaré què sap fer un biòleg molecular. Preguntaré: Què sap fer un doctor en biologia molecular?

8 comentaris:

  1. Buscar feina és complicat, i més quan no saps ben bé a on apuntar. Una bona reflexió sobre què ets, què pots fer i (difícil) què vols fer, és vital per no desorientar-se.

    Jo apuntaria cap amunt, però a la vegada miraria de no desaprofitar cap oportunitat. Equivocar-se és de sabis.

    ResponElimina
  2. Fer rodar la powerball, muntar un cub de rubik, recitar per ordre cronològic els temes d'un concert d'A.F. o escriure tres pàgines sobre el complex Piruvat deshidrogenasa sense mirar al sostre ni un sol moment són coses que podries fer i demostrar en una entrevista de feina. El problema d'aquestes habilitats és que l'economia de mercat les valora més aviat poc.

    Crec que quan vàrem començar la carrera (especialment els que vam abandonar una llicenciatura tan solvent com farmàcia per anar a fer bioquímica) erem conscients -i fins i tot estàvem orgullosos- d'estudiar alguna cosa per passió, per amor a la ciència. Tu pots tenir la sospita que algú estudia arquitectura, farmàcia o ADE amb l'únic propòsit de ser solvent, sense que la matèria li interessi el més mínim. Però a veure qui té el valor d'insinuar això d'algú que estudia bioquímica!

    El que us vull dir és que sóm biòlegs moleculars o bioquímics perquè en un moment de les nostres vides el cor ens va guiar cap aquí. Tots i totes ho hem explotat fins on hem pogut i sempre en funció del que hem estat disposats a sacrificar, però sigui quin sigui el moment en que ens plantem, ningú no ens treurà el que hem fet, ni el que som: bioquímics.

    Només et dic que no prenguis amb antelació la decisió de si et plantes o no. Fes una llista de prioritats vitals (distància, solvència, temps lliure, etc.), coloca-hi els cinc camps de la bioquímica que més t'agradin i davant de cada oferta de feina treus la llista i decideixes. Espero que t'ajudi.

    Ale, una abraçada!

    ResponElimina
  3. Ei, moltes gràcies als dos!

    Txaro, ja sé que tu en saps d'aquestes coses (de temes laborals vull dir, no d'equivocar-se, home). Ja miraré el que puc aconseguir, i si és bo millor, però no sóc ximple, i per davant de tot he de saber que no puc refusar una oferta per creure'm que sóc més o que em mereixo més del que ofereixen.

    Gerhart, quin tros de comentari, m'ha encantat. Tens raó, s'ha de tenir molta voluntat per fer bioquímica, i pretendre viure d'això, és clar. Els teus consells del final són molt encertats, i els tindré en compte, però em sembla que una mica ja hi pensava en això, tenir unes prioritats, i ja saps que en principi, el sou no és cap prioritat per mi.

    ResponElimina
  4. Segur que te'n surts! ànims i un petó!

    ResponElimina
  5. Ostres ànimaalada, quina sorpresa veure't per aquí! Benvinguda a la meva segona casa, i moltes gràcies, maca.

    ResponElimina
  6. Mmmmmmm. Saps clonar un gen, saps transfectar cèl.lules. Potser saps fer créixer cultius sense que es contaminin, saps fer que una cèl.lula expressi una cosa o una altre. I amb el temps arribes a saber fer preguntes, plantejar experiments, buscar respostes i finalment, potser, sabràs com curar una malaltia, o sabràs entendre com es aquest món on vivim.
    Un biòleg molecular sap un grapat de coses fascinants!!!

    ResponElimina
  7. ostres ostres ostreeeeees....!! me n'alegro moltíssim per tu... i segur que saps fer un munt de coses genials que jo no et sabria explicar però que per això te les ha dit en Dan ^^.

    Aiii veure si dintre d'uns anys faig un post-clon al teu!!

    Molta sort!! I segur que en una entrevista de feina te'n surts molt bé! principalment perquè t'agrada realment el que has estudiat, i les ganes de treballar-hi i la passió et deuen sortir per les orelles i per tots els porus de la pell!!!

    ResponElimina
  8. Em vaig llicenciar en Biologia fa tants anys que ja gairebé ni recordo el camí a la Facultat. I si hi ha algú en el món que pugui saber el que és fer una carrera per passió també som els biòlegs de llavors. No feies biologia perque fos pràctic. Tothom et preguntava que allò per que servia i si acabes fent un projecte d'algues d'aigua dolça de les fonts d'una ciutat de l'àrea metropolitana ja ni t'explico. No et diré de que treballo, però no de bioleg.
    Prepara el teu curriculum i acaba el teu doctorat, que això vesteix molt. I acaba de passar-t'ho bé mentre puguis i disfruta del moment que de ben segur, treballis del que treballis faràs la feina amb alegria i ganes, perque hauràs fet allò que realment t'agradava i t'apassionava. Que el món és ple d'advocats, metges, informàtics i ... que ho són perque era pràctic i es guanyaven diners. I, si, guanyen molts calés però estan amargats per no haver fet allò que els agradava. Quants matemàtics coneixes que siguin uns amargats?.
    Ànim, segur que aconseguiràs la feina que vols.

    ResponElimina