Fa uns dies vaig fer aquest post a Bona nit. Els temes de medi ambient m'interessen, com a la majoria de gent que que té dos dits de front, però la lectura d'aquest llibre, Estat de por del Michael Crichton, m'ha canviat una mica la visió que tenia sobre la responsabilitat de l'home en tots els canvis que sembla que està patint el nostre planeta. El llibre és recomanable, més que per la història que explica, que tampoc no està malament, per la col·lecció de dades que dóna en contra del que ens han venut com a canvi climàtic i escalfament grlobal. Això ja ho vaig discutir a l'altre post. Avui el que m'agradaria és posar-vos un fragment del llibre, que no té res a veure amb la història, però que exemplifica el que deia més amunt. A mi m'ha impactat molt tot el que diu, i reafirma les meves idees. És una mica llarg, però al meu entendre, val la pena que es tinguin en compte aquestes coses.
"Hem de pensar on vivim. Vivim al tercer planeta d'un sol de mida mitjana; un planeta de cinc mil milions anys d'edat, que ha estat canviant constantment durant tot aquest temps. La Terra està ara a la seva tercera atmosfera.
>>La primera era d'heli i d'hidrogen. Es va dissipar aviat, a causa de les altes temperatures del planeta. Aleshores, a mesura que el planeta es va anar refredant, les erupcions volcàniques van produir una segona atmosfera, una de vapor i de diòxid de carboni. L'aigua, amb el temps, es va condensar i va formar els oceans que cobreixen la majoria del planeta.
>>Fa uns tres milions d'anys, uns bacteris es van acostumar a consumir diòxid de carboni, i a segregar un gas altament tòxic, l'oxigen. D'altres bacteris deixaven anar nitrogen. La concentració atmosfèrica d'aquests gasos va anar augmentant, i els organismes que no s'hi van poder adaptar es van extingir.
>>Mentrestant, les masses de terra del planeta, que flotaven sobre plaques tectòniques enormes, van acabar juntes, en una configuració que entorpia la circulació dels corrents oceànics. Va començar a fer fred per primer cop i, fa dos milions d'anys, van aparèixer els primers gels.
>>Durant els últims set-cents mil anys, el nostre planeta ha estat en una edat de gel glacial. Ningú no n'està segur, de les causes, però ara, cada cent mil anys, el gel cobreix el planeta. Amb avenços més petits cada vint mil, si fa no fa. L'últim avenç fou fa vint mil anys, o sigui que d'aquí poc temps ens en toca un altre.
>>Tot i així, encara avui, després de cinc mil milions d'anys, el planeta es manté increïblement actiu. Hi tenim cinc-cents volcans, amb una erupció cada dues setmanes. Tenim terratrèmols contínuament: un milió i mig l'any, un de moderat de 5 a l'escala de Richter cada sis hores i un de gran cada deu dies. Els tsunamis travessen l'oceà Pacífic cada tres mesos.
>>Tenim una atmosfera tan violenta com la terra que hi ha sota. En qualsevol moment hi ha mil cinc-centes tempestes elèctriques escampades pel planeta. Onze raigs colpegen la Terra cada segon. Un tornado aixeca la superfície terrestre i la fa volar cada sis hores, i cada quatre dies un cicló gegant de centenars de quilòmetres de diàmetre gira sobre l'oceà i fa estralls a terra.
>>I aquests micos impertinents que es fan dir humans, l'únic que poden fer és córrer a amagar-se. Que aquests mateixos micos es pensin que poden estabilitzar l'atmosfera és d'una arrogància insuportable, perquè no poden controlar el clima. Veuen una tempesta i corren."