Batalletes

Aquest matí m'he llevat molt d'hora, total, per fer un cafè amb en GG, un llarg cafè. Aquest no era l'objectiu principal, és clar, tot i que me l'estimo molt no dormo només quatre hores per fer un cafè, però ha estat el més destacable del matí. A qui vull enganyar, si que dormiria això per quedar per fer un cafè, quatre hores i menys...

Amb l'estat lamentable que se'ns pots pressuposar, asseguts en un bar a hores en que normalment començo a obrir els ulls, m'ha donat per recordar coses i pensar els anys que feia de cadascuna. Després d'una estona, i amb tres cafès al cos, m'adono que tinc records molt antics, que es mesuren en anys i en dècades. Ell també, és clar, per això som de la mateixa quinta. Alguns records són conjunts, la majoria, molt bons. Però ens hem remuntat una mica més enrera i no es pot evitar que ens entri el riure histèric quan pensem que algunes coses les fèiem fa 20 anys. Això és molt de temps.

Com podeu suposar, m'he sentit gran. No és un missatge fatalista, sentir-se gran no està malament, hem viscut molt, i força intensament. Un altre pensament que m'ha vingut és que d'aquí a tres anyets hauré viscut ja en cinc dècades diferents, això si que és una dada que impressiona. Però estic content, segueixo content, sempre hi ha motius per estar-ho. La vida et dóna revesos, però també molts motius, petits i grans, per disfrutar-la. Tenir records tant antics serveix per poder-los compartir, tota experiència adquirida és bona, i tothom guarda dins un munt de detalls dignes de ser explicats. M'agrada recordar i m'agrada escoltar records, me n'adono cada dia que passa. Serà aquesta tendència dels avis d'explicar batalletes, que ja se m'accentua? Potser si.