dilluns, 30 d’abril del 2007
Ja tinc Bitllet!!!!
S'accepten propostes per fer sopars, dinars, cafès, inauguracions de pisos...
divendres, 27 d’abril del 2007
Raltegravir
Bona ciència i feta a casa. Això suposa un descobrient prou important i obre una nova via d'investigació ja que fins ara no hi havia inhibidors de la integrasa. Si aquest funciona bé, no a nivell de curar la malaltia, és clar, però si a millorar la qualitat de vida dels pacients, cosa que per ara, és l'únic que es pot fer, en podran sortir més de semblants, qui sap si de millors. La meva feina té relació amb aquests temes, encara que no havia seguit el desenvolupament d'aquest fàrmac. Però sí conec gent dels dos centres catalans que han participat en l'estudi, potser algun d'ells us en podria explicar moltes més coses que jo, però com que no s'animen, jo no he volgut deixar passar l'oportunitat de llançar floretes a la ciència que es fa per aquí, ni que sigui per una vegada, ja que amb la poca atenció que rebem, s'ha de reconèixer el mèrit d'obtenir uns estudis de tant d'interès com aquests.
dimecres, 25 d’abril del 2007
El meu comentari
De manera que, a banda de sentir-me com una piltrafilla desvalorada per mi mateixa (cosa que no té més transcendència, perquè es tracta d'un "posem pel cas"), és quan penso que estic desvalorant a algú que potser s'assembla a mi, o jo a ell/ella.
divendres, 20 d’abril del 2007
Catalunya Ràdio a Moçambique
Brillant. Brillant però alhora descebedor. Han parlat de pobresa, de la SIDA i altres malalties, de l'educació, de diferències de gènere... Sí, sí, ja sabem quins són els problemes que hi ha... També parlàven de solucions i moltes d'elles passaven per educar, educar, educar... És tan important! I no només a Moçambique. Allà sembla senzill veure el què cal ensenyar, el problema és com fer-ho.
Em quedo amb la frase "L'educació pot trencar el cercle viciós de pobresa i malaltia".
I aquí? Aquí l'educació és un dels pilars de la societat. Aquí tenim discrepàncies sobre què cal ensenyar i ja no sabem ni com fer-ho, la marea de la societat moderna se'ns emporta. Sort que hi ha persones que s'ho curren de valent. Un Olé per totes elles, perquè malgrat els impediments puguin continuar motivant i ensenyant. Però alerta, aneu en compte! no deixem en mans d'elles el que ens afecta a tots i totes!
dimarts, 17 d’abril del 2007
Nous horitzons blogosfèrics
Filodòxia
diumenge, 15 d’abril del 2007
Nous aires
dissabte, 14 d’abril del 2007
No som prou diferents ja?
dimecres, 11 d’abril del 2007
No ens entendrem mai
Aqui us ofereixo un petit documental, que jo rebatejaria com a "Toca'm els ous" o algo així. Es sobre la situació del Castella a Catalunya. Basicament està en perill d'extinció i completament oprés i représ. L'ultima vegada vaig necessiar Déu i ajuda per fer-me entendre, i total demanava una ensaimada de cabell d'àngel (en una fleca, no pas al CAP).
Interessant també que presenten a Joel Joan, Miquel Calçada, Albert Boadella i molts altres com a l'anticrist...
A veure quants minuts aguanteu. Jo no he pogut passar de 6:29.
De totes maneres crec que es molt interessant veure com ens veuen. No ens entendrem mai, vamos.
dissabte, 7 d’abril del 2007
Antoniafònics a l'Empordà
El concert era a quarts de deu de la nit, a la zona esportiva de Vilartigues de la vila guixolenca, és a dir, a un tros de descampat situat a les afores del poble, on l'actuació dels mallorquins estava integrada a dins d'un festival musical. Això va fer que, en efecte, el macro-microclima del paratge fos un poc fred (i xerec, si sabés què carai vol dir!), i bastant polsós. Tot i això, un cop afinats i provats els diversos instruments pertinents, quan van comançar a sonar les notes de Darrera una revista, vam tornar a sentir la màgia un cop més, i els motors es van escalfar de seguida. El concert va proseguir com sembla està sent habitual aquest any 2007, és a dir d'una forma variada, tocant ja des de bon principi temes de tots els àlbums. Podríem dir que en Pau i la seva colla no estaven tan pletòrics com en d'altres ocasions, però el concert va estar a l'alçada en termes generals. Semblava que el fred no els hi acabava d'agradar, i pot ser per aquest motiu que els illencs semblava que tinguessin una mica de pressa per acabar, ja que no van fer ni la ja clàssica pausa amb la versió del tema de Pink Floyd, ni van incloure una performance del "farlopero" amb Patxanga, i el que és més greu, no va sonar Viure sense tu.
Tot i això, el concert tampoc ens va deixar una sensació global de decepció, i hi va haver alguna anècdota curiosa, com ara el l llançament d'un Nou Testament a l'escenari per part d'algú del públic, i a la posterior lectura per en Pau d'una frase del esmentat llibre. A més a més, una nota positiva va ser el retorn de'n Xexu, malauradament leisonat des de fa uns dies, i que, tot i que encara no estava recuperat del tot, va representar amb gran passió Astronauta rimador, òbviament quedant-nos antoniafònics, com sempre. Es va trobar a faltar la presència de la Txaro i en Gerhart, incondicionals d'AF on els hi hagi, però aquest any promet ser tan o més intens que el passat, així que hi hauran moltes més ocasions on tots junts podrem gaudir de bona música amb la millor companyia, me'n mor de ganes!.
dimecres, 4 d’abril del 2007
ai... La primavera
El temps està boig, però els éssers vius seguim els nostres camins i conductes com si ho portessim escrit als gens. Des que el darrer 21 de març va arribar astronòmicament la primavera, no crec que ningú pugui anunciar amb gaire orgull que això hagi estat així. Però mentre jo començo a patir d'astènia primaveral per no haver pogut hivernar quan tocava, un fotògraf ha capturat aquesta bonica i primaveral escena protagonitzada per dos mussols. No sé si estareu d'acord amb mi (sóc conscient de la raresa de les meves aficions), però tanqueu un moment els ulls i penseu en el privilegi que ha de ser poder estar al lloc del fotògraf, en plena natura i sent espectador d'una escena tan íntima i tendra com aquesta. I si no us convenç, penseu com ha de ser estar a la pell d'un dels mussolets, amb la única obligació de deixar que el sol et caigui a sobre mentre algú que t'aprecia et dóna mostres d'afecte.
Ale, a somiar!
Fotonatura