dijous, 22 de març del 2007

Tot està connectat

Sembla mentida com en aquesta vida, dos fets aparentment inconnexos poden arribar a tenir tanta relació. Com sabeu, aquests dies estic a casa, la clavícula fracturada no em permet treballar i hauré de tenir el braç immobilitzat encara una temporada. Quedar-se a casa és un rotllo, et sents molt inútil, i més jo, que sóc un malalt pèssim i sempre he passat del que diuen els metges. Però crec que serà directament proporcional fer-me gran i fer més cas als metges...

El cas és que al viure sol, això podria suposar una putada, ja que no només em podria avorrir com una ostra, sinó que hi ha moltes coses que no podria fer. Però paradoxalment, aquests dies tinc més vida social que mai. Des que vaig entrar a viure al pis m'ha agradat rebre visites de tota mena, els pares mai em deixaven portar gent a casa abans. Però el que està passant aquests dies supera en molt la meva millor afluència de visites. Cada dia rebo a diverses persones, i m'encanta. I a sobre de no tenir temps d'avorrir-me, a més tothom m'ajuda a fer les cosetes de casa. Per no parlar de la gran quantitat de correspondència electrònica que m'arriba cada dia.

Així que estic encantat, m'hauré de trencar més sovint... No, això és conya, però si que em resulta estrany que de vegades ens costi tant fer una visiteta a algú que ens apreciem, quan en realitat ens encanta, i un trencament de clavícula pugui fer augmentar tant la vida social a algú. Com diuen els d'aquell diari gratuït: tot està connectat. Ja és ben bé que si. Misteris de la vida.

2 comentaris:

  1. Si tens intencions de tornar-te a trencar, avisa'm que buscarem altres baixos pel 5d8 :P

    ResponElimina
  2. Doncs qui ho hauria de dir, no? Sempre has estat un gran amfitrió, i ara per fi ho podem aprofitar: estas indefens!

    PD: torno a no entendre el títol.

    ResponElimina